Intervals

Un interval és la distància entre dues notes.

Aquesta distància es mesura en tons i mitjos tons.

• Els intervals poden ser Majors i menors o justos.
• Els intervals majors i menors són les segones, les terceres, les sisenes i les setenes.
• Els intervals justos són les quartes, les primeres, les cinquenes i les vuitenes.

             Simples           Compostos
                   1-8                                 9<

Els intervals simples són aquells que es troben en la mateixa octava.

Els intervals compostos són aquells que es troben en diferentes octaves.

Relatius Majors i menors

Què són?

Els relatius són dues tonalitats, una menor i l'altre Major, que comparteixen armadura.

Com es troben?

Es porten una 3m.
Cap amunt si busques el relatiu Major i cap avall si busques el relatiu menor.

Per exemple:

G és relatiu M de E
A és relatiu m de C

Acords

Els acords són tres o més notes superposades per terceres (una sobre de l'altra).

Els acords poden ser Majors (M), menors (m) i  disminuits (dism).

• Majors (sonen alegre) : la primera tercera és Major i la segona és menor.

• Menors (sonen tristos): la primera tercera és menor i la segona és Major.

• Disminuits (fan por): les dues terceres són menors.

Els compassos

Amb els compassos dividim una cançó en parts iguals, aquestes parts iguals són les pulsacions.

Els tipus de compassos

• Simples: la pulsació val una negra i es subdivideix en dues corxeres. Tenen denominador 4=negra (2/4, 3/4, 4/4).

• Compostos: la pulsació val una negra amb punt i es subdivideix en tres corxeres.Tenen denominador 8=corxera (6/8, 9/8, 12/8).

Pulsació i ritme.

La pulsació és el cor de la música i el ritme és el moviment per sobre de la pulsació.

Vet aquí l'exemple:

Tons i mitjos tons

• Els tons i mitjos tons s'utilitzen per mesurar els intervals.

• Dos mitjos tons formen un tó.

• Entre notes naturals (tecles blanques del piano) els mitjos tons es troben entre Mi-Fa i Si-Do.

Graus tonals i modals

Els graus tonals són números romans que indiquen la posició d'una nota dins d'una escala.

        Tonals                                    Modals

      I       IV       V                II       III    VI     VIII

        Tònica  Subdominant    Dominant                   Super Tònica     Modal/      Super        Sensible

                                                                                                            Mediant  Dominant

Els graus tonals d'un to són els que defineixen el to. No canvien entre el mode Major i menor.

Els graus modals d'un to són els que defineixen el mode. Canvien entre els mode Major i menor.

Per exemple ho hem fet amb l'escala de Sol.

Escales Sol Major i menor

Notes en clau de sol i clau de fa.

La clau de sol es comença a escriure a la segona línia que és on s'escriu la nota sol 3.


La clau de fa es comença a escriure en la quarta línia que és on s'escriu la nota fa 2.

Tipus de notes extranyes

Hi ha dos tipus de notes extranyes:

Les notes de pas: Les notes de pas són les notes que estàn al mig de dues notes reals d'un acord depenent de la forma de la melodia. Perquè sigui una nota de pas la forma de la melodia ha de ascendre o descendre.

Les brodadures:  Les brodadures són les notes que estàn al mig de dues notes reals d'un acord depenen de la forma de la melodia. Perquè sigui una brodadura la forma de la melodia ha de ascendres i descendres o al revés.

Les apoiatures:  són notes extranyes que cauen en temps fort.

Notes reals i notes extranyes

Les notes reals són les notes que pertanyen a un acord.

En l'acord de Sol  Major ( G ) les notes reals són: sol, si, re.

Les notes extranyes són les notes que no pertanyen a un acord.

En l'acord de Sol Major ( G )  les notes extranyes són: la, do, mi, fa.

Les notes extranyes poden ser:

• Diatòniques: són les notes que pertanyen a l'escala.

•  Cromàtiques: són les notes que no pertanyen a l'escala.

Per exemple, en la tonalitat de Sol Major ( G ) : 

Notes diatòniques: sol natural, la nat, si nat, do nat, re nat, mi nat, fa#.

Notes cromàtiques:  sol#, la#, si#, do#, re#, mi#, fa natural.

solb, lab, sib, dob, reb, mib.

El bemoll , el sostingut, el doble sostingut, el doble bemoll i el becaire.

Un sostingut puja mig tó.  

Un bemoll baixa mig tó.

Un doble sostingut puja 1 tó.

Un doble bemoll baixa 1 tó.


Un becaire anula el sostingut, el bemoll, el doble sostingut i el doble bemoll.

Corxeres, semicorxeres i fuses juntes i separades

Les corxeres, les semicorxeres i les fuses es poden escriure juntes o separades.

Corxeres juntes:


Corxeres separades:



















Semicorxeres juntes:



Semicorxeres separades:
  


Fuses juntes:




Fuses separades: